És perquè floreixen les acàcies…
És perque floreixen les acàcies
Que perdo la fe en l’hivern
Com perdo la fe en tu, en mi,
En nosaltres, la fe en la
Humanitat sencera, en el futur
Que ens espera, en els déus
Que vam enderrocar sense tenir
Alternatives tret d’aquesta
Intempèrie de cossos i objectes
Que es consumeixen sense aturall.
És perquè floreixen les acàcies
Que perdo la fe en el verb
Que ens salvaria del desastre
Si no fos un verb corcat,
Massa aombrat pels segles.
I resto així: despullat, indefens,
Desprovist de qualsevol recer,
Com un nadó acabat de néixer
Que balbuceja les beceroles
D’una altra aurora inclement.
E’ perchè fioriscono le acacie
E’ perchè fioriscono le acacie
Che perdo la fede nell’inverno
Come perdo la fede in te, in me,
In noi, la fede nella
Umanità intera, nel futuro
Che ci aspetta, negli dei
Che demolimmo senza avere
alternative tratto di questa
intemperie di corpi ed oggetti
Che si consumano senza sosta.
E’ perchè fioriscono le acacie
che perdo la fede nel verbo
Che ci salverebbe dal disastro
se non fosse un verbo piegato,
Molto oscurato dai secoli.
Io resto qui, spogliato, indifeso
Sprovvisto di qualsiasi rifugio
Come un neonato appena venuto al mondo
Che balbetta il sillabario
Di un’altra aurora inclemente.
[Versió italiana d’Anna Cinzia Paolucci]
Victoria escrigué:
És perquè floreixen les acàcies? És perquè floreixen les xacaradanes que deixaria de ser dona per convertir-me en pedra i rebre la pluja de les seves flors morades, un sangtraït als ulls de la ciutat que la fe més suportable.
Escrit el dia 10.Mar.08 13:30 | Enllaç permanent