ENTRELLUM

Torna, si cal, a la memòria dels dies blans on érem lleugers com a niguls. Torna a refer-me els carreus d’aquesta carcanada que a penes s’estintola sobre tíbies i fèmurs. Torna a ser fada i embranca’m en l’alzina centenària. Torna a ser tu, intrèpida besada, aranya de fils daurats, teranyina de gust de maduixa. Torna a somiar-me com abans. Torna a fer-me sentir que existeix un motiu insubstituïble, una hora nostra, un cau on poder aixoplugar tota aquesta intempèrie. Torna. Torna i agafa’m la mà i no deixis que m’allunyi gaire. Torna amb la lluna de setembre i buida’m com només tu saps buidar-me.

Torna se necessario

Torna se necessario, nella memoria dei giorni miti dove eravamo leggeri come nuvole. Torna a rifarmi la struttura di questo carcame che a malapena si appoggia su tibie e femori. Torna ad essere fata e imbrogliami nella quercia centenaria. Torna ad essere te, intrepido bacio,ragno dai fili dorati, ragnatela al gusto di fragola. Torna a sognarmi come prima. Torna a farmi sentire che esiste un motivo insostituibile,un’ora nostra, un covo dove poter riparare tutta questa intempèrie. Torna. Torna e prendimi la mano e non lasciare che mi allontani troppo. Torna con la luna di settembre e svuotami come solo tu sai svuotarmi.

[Versió italiana d’Anna Cinzia Paolucci]

imatge original (8.8.06) Ruïnes de l’ermita de San Martín sobre la platja del mateix nom entre Póo i Celoriu, Llanes, Astúries.

ENTRELLUM POESIA