T’escau…

T’escau aquesta distància de mots a l’altra banda del fil telefònic com si ens ho haguéssim dit tot fa molt de temps i ara restés simplement l’eco del desamor. T’escau com un collaret de perles que s’ha trencat estrebat per la força de les evidències: perles negres escampades pertot, irrecuperables, que rodolen cap a enlloc. T’escau aquesta veu diminuta, gairebé inoïble, lluny del fragor d’aquelles tardes ardents en les quals ens consumíem clafits d’apoteosis. No aspiro a retenir-te. Ets ombrívola i tendra com el primer dia. T’escau aquesta buidor tardorenca com si les fulles intuïssin el vol que els espera. T’escau, amor, l’absència dels meus dits i els llavis ressecs d’un altre agost d’agonia.

TI SI ADDICE

Ti si addice questa distanza di parole dall’altra parte del filo telefonico come se ci fossimo detti tutto da molto tempo ed ora restasse semplicemente l’eco del disamore. Ti si addice come una collana di perle che si è rotta strappata con la forza delle evidenze: perle nere sparse dappertutto, irrecuperabili che rotolano in ogni dove. Ti sta bene questa voce ridotta, quasi impercettibile, lontano dal fragore di quelle sere ardenti nelle quali ci consumavamo in grida di apoteosi. Non aspiro a riaverti. Sei ombrosa e tenera come il primo giorno. Ti si addice questo vuoto autunnale come se le foglie intuissero il volo che le aspetta. Ti si addice, amore, l’assenza delle mie dita e le mie labbra rinsecchite d’un altro agosto d’agonìa.

[Versió italiana d’Anna Cinzia Paolucci]

ENTRELLUM POESIA

Fer un comentari
*Requerit
*Requerit (No es farà públic)