Deserció
Viure entre ruïnes d’un passat que no et deixa avançar, la pell de serp arrapada a la carn, la boira espesseint-se al teu voltant, cada cop més densa, silenci abans de la desfeta.
Somrius, em fregues la galta amb el tou dels dits i mussites: Avui t’has afaitat…
Viure les ruïnes del futur, el buit que deixen els somnis sota les parpelles, el rou intacte al matí, pètals agònics que capvespregen.
El teu gest perfecte, gairebé imperceptible, tots els exèrcits dels quals he desertat per a morir als teus ulls ferits de pleniluni.
DISERZIONE
Vivere tra le rovine di un passato che non lascia avanzare, la pelle di serpe strappata alla carne, la nebbia che si infittisce intorno a te ogni volta più densa, silenzio prima della disfatta.
Sorridi, mi sfiori la guancia con il tocco soffice delle dita e mi sussurri:Oggi ti sei rasato…….
Vivere tra le rovine del futuro, il vuoto che lasciano i sogni sotto le palpebre, la rugiada intatta la mattina,petali in agonia che vespreggiano.
Il tuo gesto perfetto, quasi impercettibile, tutti gli eserciti che ho disertato per morire nei tuoi occhi feriti di plenilunio.
[Versió italiana d’Anna Cinzia Paolucci]
Anonymous escrigué:
Tothom ha desertat alguna vegada per amor…la calidesa de l’altre persona ens fa estar vius, però de vegades la nostre decisió no és correcta. Cal morir per això?
Escrit el dia 10.Oct.06 19:05 | Enllaç permanent
tonibanez escrigué:
Nietzsche va escriure que tot el que es fa per amor està més enllà del bé i del mal.
“Morir en els teus ulls” és una metàfora. No parlo de mort real, sinó d’un lliurament incondicional del meu jo en l’altra persona, ¿Què és l’amor veritable, sinó?
Escrit el dia 10.Oct.06 19:28 | Enllaç permanent
Anonymous escrigué:
I un lliuramnet incondicional del teu jo en l’altre no es una mort real de tu?
De debo que es veritable amor passa per les emocions? Parlaves de l’eric Fromm ….
Escrit el dia 10.Oct.06 22:15 | Enllaç permanent
tonibanez escrigué:
Cert. Estimar de veritat és anihilar-se, fondre’s, desaparéixer en l’altre (o en una unitat superior al tu i al jo: el nosaltres). O sigui, estimar sempre és suïcida i, per tant, contraproduent i molt desaconsellable.
Escrit el dia 10.Oct.06 22:18 | Enllaç permanent
Anonymous escrigué:
Ens queda una fantasia. Que estimar no sigui ni el que tu dius que es ni res del que surt al diccionari….
http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0059299
Escrit el dia 10.Oct.06 22:27 | Enllaç permanent
tonibanez escrigué:
I tu què proposes, doncs?
Quina és la teva fantasia?
Escrit el dia 10.Oct.06 22:31 | Enllaç permanent
Anonymous escrigué:
Estimar pressoposa valorar, triar,…
… relacionat amb posseir, amb fidelitats i infedelitats …. amb gelosies i enveges ….
La meva fantasia? Fer l’amor.
Escrit el dia 10.Oct.06 22:42 | Enllaç permanent