Endins
T’acomiades fins demà,
però demà ja és massa tard.
Orfe de tu, la nit m’abraça.
No voldria ser tan teu.
Milers de paraules-ombres
que cerquen la llum diàfana,
la certesa transparent,
el tacte impossible,
el suc que amara
cel i terra,
endins,
ben
endins,
fins al fons
de les entranyes,
la llum cristal·lina,
sol i lluna,
mar i estels,
endins,
ben
endins,
fins que l’ànima
s’encengui…
Ensumo l’aroma que deixes
entre els meus dits,
aquest perfum irresistible
de femella,
la teva essència,
endins,
ben
endins,
camins
.
.
.
No voldria ser tan teu.
ADDéNTRO
Ti congedi sino a domani
però domani è già troppo tardi.
Orfano di te, la notte mi abbraccia.
Non vorrei essere così tuo.
Migliaia di parole-ombra
che cercano la luce diafana,
la certezza trasparente, il tatto impossibile,
il succo che bagna
cielo e terra
addéntro,
ben dentro,
fino in fondo
alle vìscere,
la luce cristallina,
sole e luna,
mare e stelle,
addéntro,
ben dentro,
finchè l’anima
s’incendi…….
Annuso l’aroma che lasci
tra le mie dita,
questo profumo irresistibile
di femmina,
la tua essenza
addéntro
ben dentro,
percorsi
.
.
.
Non vorrei essere così tuo.
[Versió italiana d’Anna Cinzia Paolucci]
Fer un comentari