ENTRELLUM

Encara que marxis, no te’n vas.
Et quedes aquí amb l’oreig,
amb el porpra que tenyeix
el cel crepuscular.
Et quedes i ets
la sang del cor que em batega,
el fum de l’encens que crema,
la llum de la lluna plena
que s’esmuny per la finestra
i em parla de tu a cau d’orella.
Encara que marxis, no te’n vas.
Els carrers de la ciutat t’acullen sense tenir-te.
La gent que t’acompanya són espectres de carn,
figurants d’un pessebre al qual no pertanys.
Perquè em penses amb totes les teves
cèl·lules.
Encara que marxis, no te’n vas.
¿On aniries a raure que t’allunyessis
un sol pas?
Et sento entre els dits quan teclejo,
arraulida sota les ungles,
a la comissura dels llavis,
destil·lant-te…
Et sento dins el crani,
ballant la dansa de
Shiva.
Et sento quan cloc les parpelles
i et veig sencera i radiant
mirant-me amb els ulls
tan tendres.
Encara que marxis, no te’n vas.
L’eternitat és un instant que
s’allargassa entre les teves
mans.

AUDIO

Eternità

Sebbene avanzi, non te ne vai.
resti qui con la brezza,
con la porpora che tinge
il cielo crepuscolare.
Resti e sei
il sangue del mio cuore che batte,
il fumo dell’incenso che brucia,
la luce della luna piena
che sguscia attraverso la finestra
e mi parla di te sottovoce.
Sebbene avanzi, non te ne vai.
Le strade della città ti accolgono senza averti.
La gente che ti accompagna sono spettri di carne,
personaggi di un presepe al quale non appartengono.
Perchè mi pensi con tutte le tue
cellule.
Sebbene avanzi, non te ne vai.
Dove andresti a finire se ti allontanassi
di un solo passo?
Ti sento tra le dita quando uso la tastiera
accoccolata sotto le unghie,
alla commessura delle labbra
distillandoti……..
Ti sento nel cranio,
ballando la danza di
Shiva.
Ti sento quando chiudo le palpebre
e ti vedo intera e radiante
guardandomi negli occhi
così teneri.
Sebbene avanzi, non te ne vai.
L’eternità è un istante che
si sdraia nelle tue
mani.

[Versió italiana d’Anna Cinzia Paolucci]

ENTRELLUM POESIA