ENTRELLUM

10:18 De bon matí em trobo un regal d’Alianzo dins de cada mitjó: 6a. posició al rànquing de blogs en català i 2a. posició a la categoria de Literatura. Com d’habitud, Vidal, Gordillo, Muñoz i Villoslada segueixen intractables. Felicito per la seva posició El Llibreter el qual, amb molt bon criteri, ha tingut el detall d’enviar un dels seus posts per al llibre Blogs & Literatura.

A falta d’unes hores per acabar el termini d’admissió, ja hem rebut 129 textos, que es diu aviat. Fa un mes de la convocatòria i ens ha sorprès molt gratament la resposta rebuda. Ara ve la segona fase en la que caldrà garbellar les propostes i seleccionar aquelles que mereixeran formar part del llibre de paper que publicarà Cossetània. Volem agrair-vos la generositat que heu demostrat tot compartint les vostres lletres.

El mapa de la catosfera literària fa molt de goig: des de l’Alguer fins a Nova York, des d’Andorra fins a Les Valls de Vinalopó… Llàstima que ens manqui representació de la Catalunya Nord! Si algú coneix algun blogferit de Perpinyà o encontrons… Podem allargar uns dies el termini…

Ara me’n vaig a recollir la meva filla a l’aeroport. Potser després escric alguna altra cosa…

Cada any fas millor la sopa de galets. El brou d’enguany, a més de la vianda de Can Guàrdia i els galets de Caldes de Montbui, duia peus de porc. Pilotes memorables. Repeteixo. Poso la panxa de perill.

Dimarts 25.12.07 Dia de Nadal.

És la primera vegada que aconsegueixo “sorprendre’t” amb un regal. El pengem al millor pany de paret del menjador. Negres, ocres i vermells que omplen de vitalitat la llar. Com el teu somriure: el meu millor regal.

Dimecres 26.12.07 Sant Esteve

Dinar familiar a Lleida. No hi ha boira! Caragols a la gormanta i canalons. El caliu de la família.

Dijous 27.12.07

M’emociono a l’aeroport quan la meva filla s’acomiada. Se’n va uns dies a Londres sense nosaltres. La Cuca s’ha fet gran. L’escena em recorda aquella nit d’estiu de 1982 a l’andana de l’estació de Lleida quan vaig agafar el tren que m’havia a portar a Pamplona. Les llàgrimes de mon pare en veure marxar el seu fill primogènit… Per sort, la meva filla no trigarà dos anys a tornar. Ens retrobarem per cap d’any.

Fem quilòmetres cap al nord. Avui dormirem a Hôtel des Trois Couronnes de Carcassona, ciutat del Llenguadoc, Occitània, capital del departament de l’Aude…

Divendres 28.12.07

Desconnexió total.

Dissabte 29.12.07

Desconnexió total.

Diumenge 30.12.07

No vull fer un resum de l’any que s’acaba, sinó destacar només algunes coses subjectivament importants…

L’any que comença promet. La Catosfera_08 farà història. Si no passa res, aquí seguirem, al peu del canó.

Que tingueu un bon any, entrellumaires!

Estaré uns dies desconnectat……

[Música: Love is a game de The Magic Numbers]

No vam tenir sort amb la loteria, però ens ha tocat la panera que sortejaven al videoclub del poble. El número premiat ha estat el 81 (81 = 9 x 9 / 8 + 1 = 9) perquè és la terminació de la grossa d’enguany [6381]. Analitzem aquest curiós número. Si el separem en dues parts (63 - 81) tenim que 6 + 3 = 9 / 8 + 1 = 9. Si sumem les seves xifres: 6 + 3 + 8 + 1 = 18 / 1 + 8 = 9. Si les multipliquem: 6 x 3 x 8 x 1 = 144 / 1 + 4 + 4 = 9. Si dividim el número per la meitat (6381 : 2 = 3190,5) i sumem totes les xifres del resultat (3 + 1 + 9 + 0 + 5) ens dóna 18 / 1 + 8 = 9. Si les multipliquem -el zero no compta- (3 x 1 x 9 x 5) dóna 135 / 1 + 3 + 5 = 9. Facis el que facis sempre surt el 9.

Ens vam casar el 9.9.89 (9 x 9 x 89 = 7209 / 7 + 2 + 0 + 9 = 18 / 1 + 8 = 9). La meva filla i la meva dona celebren el seu aniversari el dia 9 de mesos consecutius. Vam venir a viure a Vallromanes l’any 1999 (1 x 9 x 9 x 9 = 729 / 7 + 2 + 9 = 18 / 1 + 8 = 9 // 7 x 2 x 9 = 126 / 1 + 2 + 6 = 9). Aquest és el post número 969 (9 x 6 x 9 = 486 / 4 + 8 + 6 = 18 / 1 + 8 = 9). Sens dubte, el 9 és el nostre número…

Simbologia del número 9: Representa la humanitat. És el número d’Adam. El número de la iniciació. El número de la comprensió. Assenyala el final d’una fase de desenvolupament espiritual i l’inici d’una altra superior. 9 són els graus de la iniciació, 9 els planetes del sistema solar, 9 els orificis del cos, 9 els esperits elevats que ens governen, 9 els mesos de gestació, 9 les Muses inspiradores… El 9 simbolitza allò excels, el màxim punt aconseguit, la superació individual i espiritual assolida per l’home. És la combinació de la seva realització com a persona visible i com a ésser superior en l’ordre espiritual. La seva figura és la circumferència (360º 3+6+0=9). Parmènides diu que és el número perfecte i de les coses absolutes. El 9 també representa la totalidat dels coneixements humans. És el número amb més sort per als pitagòrics. > Més informació

Infàmia literària: Hi ha paios que es fan dir “escriptors” i són capaços d’escriure “una manada de cigonyes” en un article de diari. ¿O és que aquest diari no té correctors? Hi havia, almenys, 9 possibilitats (el nostre diccionari és prou generós): Estol, esbart, vol, volada, voladúria, volior, ramada, bandada, grup… però no manada! Ni que les cigonyes fossin ovelles, cabres o bous… Sisplau, un respecte per les cigonyes.

¿Per què no fem un llibre que reculli una selecció dels millors posts dels blogs literaris catosfèrics? Allò que va començar com una idea complementària de la taula sobre Blogs & Literatura dins les Jornades de la Catosfera, a poc a poc va anar agafant forma… Vam crear un gmail: [catosfera2008@gmail.com], vam redactar les bases de la convocatòria i vam enviar-les a tot un seguit de blogaires que podien estar interessats en la iniciativa.

(29.11.07) Blogs & Literatura (bases convocatòria)
(29.11.07) Nosaltres sí, que som imparables
(11.12.07) Taula Blogs & Literatura
(13.12.07) Ja som 50! (llista participants)
(16.12.07) Literatura del present
(17.12.07) Mapa de la catosfera literària

Amb la col·laboració de

–&–

Últim programa de l’any. Comencem amb un text d’ENTRELLUM. Avui ens acompanya la música de The Magic Numbers. Reflexions sobre el Nadal i els seu simbolisme. Parlem del 35è. aniversari de l’editorial Anagrama. Comentem la darrera polèmica de Carlos Santos. Estrena cinematogràfica: El silenci abans de Bach de Pere Portabella. Llegim el conte de Nadal de Pere Calders Reunió d’alt nivell. Poema final de Francesca Aubanell: Un regal especial. Bones festes i fins l’any vinent!

Plou. El cel tot gris llisca cap al sud prenyat de líquides promeses. Núvols que s’allunyen com mentides passades. Núvols que suren i ens salven de la mort. Plou. Pregarem un altre dia perquè l’aigua ompli la riera. Pregarem perquè corrin sempre els caragols. Les serps que dormen al seu cau somien la primavera. Plou. ¿No ho veus? L’amor ens fa millors…

Música de fons: The Magic Numbers: Hymn for her

Avui fa 2 anys justos que vaig escriure el primer post d’ENTRELLUM. Inspirat en un fet luctuós, es titulava Nadal al caixer automàtic.

L’objectiu d’aquest nou blog era superar l’etapa de Tros de Quòniam, canviar de màscara blogogràfica, renovar l’estil i la veu, aspirar a un producte millor. Els dos anys de TdQ havien estat apassionants, però calia depurar certes coses, aprendre dels errors, buscar una nova manera de bloguejar.

2 anys de TdQ i 2 anys d’ENTRELLUM. El dia 1 de gener de 2008 farà 4 anys que vaig escriure el meu primer post. 4 anys bloguejant!!!!

El balanç d’ENTRELLUM en xifres és aquest:

966 posts
179.500 visites
125 d’autoritat Technorati (1.083 blog reactions)
9è lloc en el rànquing d’Alianzo en català (3r. en la categoria de Literatura)

Xifres a banda, ENTRELLUM ha suposat la consolidació d’un projecte ciberdietarístic en el qual vaig creure des del primer moment. El nou escriptor de l’era digital, l’Escriptor 2.0 (digueu-li com vulgueu) no és una entelèquia virtual. Hem d’aprofitar les immenses possibilitats que ens ofereix la xarxa. Des d’un punt de vista literari no es pot demanar més: escric cada dia, publico cada dia, em llegiu cada dia… ¿A què més puc aspirar?

El blog s’ha convertit en el gresol on experimento. Escriure ja no és un acte isolat, sinó col·lectiu. La Catosfera demostra que la comunicació transversal i plural és la base del futur. La nostra llengua i la nostra cultura hi surten guanyant.

Ens trobarem aviat a Granollers i en sortirà un llibre pioner. Tot convida a l’optimisme. 2 anys no són res. 4 tampoc. Encara som a les beceroles…

La droga dura del blog. La satisfacció al capdavall de la feinada…

Hem caminat fins aquí…

De veritat: GRÀCIES A TOTS!!!

BONES FESTES DE NADAL I VENTURÓS 2008

Un blog c’est un truc à mi-chemin entre media personnel et drogue dure.

C’est un peu à l’écriture ce que le fast food est à la restauration.

C’est l’expression d’un égo masturbatoire. Beaucoup d’énergie à projeter sa semence en pure perte. Mais ne vaut-il mieux parfois se branler que d’être mal accompagné ?

C’est aussi une addiction, un élément d’une stratégie professionnelle, un modèle économique imparfait et ça demande beaucoup de boulot.

Un blog peut aussi être un substitut électronique de la chaise qu’utilisent les orateurs de Hyde Park. En plus confortable, surtout quand il fait froid l’hiver…

Un blog est une fenêtre de liberté

Mon plus beau jouet.

I per tu, què és un blog?
Deixa la teva opinió als comentaris...

Temps era temps el batxillerat tenia 4 cursos: 1r, 2n, 3r de BUP i COU. A COU fèiem 4 hores setmanals de Filosofia. Va venir la LOGSE felipista i va instaurar la puta ESO i un batxillerat-bonsai de només 2 cursos. I la Filosofia es va quedar amb 3 hores setmanals.

Avui m’ha arribat una “crida urgent” de l’Associació Ad Hoc de professors de Filosofia a Secundària on se’m comunica que en el nou batxillerat LOE hi ha prevista la reducció de la matèria de Filosofia a 2 hores. És a dir, en una dècada hem passat d’un batxillerat de 4 anys amb 4 hores de Filosofia a un batxillerat de 2 anys amb 2 hores de Filosofia.

No oblidem que aquest filosoficidi és responsabilitat de governs d’esquerra… ¿Enteneu quin és el problema? Sota l’eufemisme “educació per a la ciutadania” s’amaga la por a la reflexió crítica, la fòbia al pensament lliure… La Filosofia és (sempre ho ha estat) una assignatura incòmoda, molesta, certament inútil…

Millor augmentar les hores de matemàtiques, castellà, gimnàstica, tecnologia, informàtica, música… La Filosofia l’escanyem a poc a poc, la liquidem, no sigui que –per la seva mala influència- alguns alumnes es replantegin les coses, s’adonin de la realitat, qüestionin el Sistema… Volem ciutadans com cal, és a dir, votants i clients submisos, xais descervellats, consumidors acrítics… Els filòsofs són mòmies del passat. Enterrem-los d’una vegada!

Visca els progres i la mare que els va parir!