El que internet m’ha ensenyat
Dijous, 31. Gener. 2008
Vull que se’n vagi l’hivern.
Vull que floreixin els rosers.
Vull aprendre a ser pacient
perquè les roses tardanes
són les més vertaderes;
com el nostre amor,
fruit de tants anys,
cada cop més profund,
cada cop més intens…
Vull estimar-te sempre.
What are you doing? Pregunta el Twitter. I a tu què collons t’importa! Tuitejar és bloguejar més curt, més intens, més addictiu. ¿A qui importa el que estem fent? Ens fascina saber que tenim seguidors (followers) que esperen el nostre tuiteig, persones a les quals pot interessar el que estem fent en aquest precís instant. Exhibicionismes, pornografies internètiques que esbomben la intimitat. L’exigència d’una constant actualització que refermi la nostra identitat digital. Existim en la mesura que fem ping, fem tuit, som enllaçats, tenim visites, rebem comentaris… Aquesta espiral embogida ens condueix a la histèria catosfèrica. Tot passa molt de pressa i tot deixa empremta a la xarxa. Google ho captura tot. Virtual o real? Tant se val. Sóc en la mesura que estableixo relacions amb els altres. Són els altres els que em fan ser. Internet no ens aïlla, ans tot el contrari. Mai abans l’ésser humà (ara homo digitalis) havia tingut tantes possibilitats de comunicació amb els altres, mai abans havíem estat tan exposats al domini públic. What are you doing? Ara mateix em desconnectaré, és a dir, retornaré al nirvana analògic on les coses són més lentes, més naturals, més veritables; on els ocells tuitegen aliens a la follia artificiosa dels humans. (Compte, perquè twitter en anglès vol dir piuladissa, refiladissa, però també idiota!). El que internet fa és aïllar-nos de la realitat analògica, allunyant-nos de la natura. Per això, sovint, la desvirtualització és tan saludable i necessària, si no volem ser engolits per aquest perill anomenat Matrix.
No m’agrada jutjar ni ser jutjat. Fa 20 anys que poso notes i fa 20 anys que em presento a premis literaris. N’he perdut desenes i també n’he guanyat alguns. Conec molt bé la decepció que se sent quan la teva obra és rebutjada. Els jurats emeten veredictes la responsabilitat dels quals és compartida per tots els membres del jurat.
Hi ha hagut 38 persones que no han estat escollides per al llibre catosfèric. Em consola pensar que la majoria són molt joves i tenen tota la vida per davant. Cal superar-se i fer-ho cada cop millor. No hi ha un altre camí.
El llibre el publicarà aquesta primavera Cossetània Edicions. Ja podem avançar algunes coses…
També sabem que Biel Mesquida hi col·laborarà…
Taula de blogs de la CCMA
El culpable de tot