ENTRELLUM

Haver de fugir de la terra que has cantat vers a vers
Tener que huir de la tierra que has cantado verso a verso
Devoir fuir de la terre, chantée, vers après vers,
Dover fuggire dalla terra che hai cantato verso dopo verso

Deixar enrere les arrels i dessagnar-te pel camí
Dejar atrás las raíces y desangrarte por el camino
Abandonner les racines et saigner en route
Lasciare indietro le radici e dissanguarti lungo il cammino

Obrir els ulls de bat a bat per a veure el blau del mar
Abrir los ojos de par en par para ver el azul del mar
Ouvrir les yeux, un à un, pour voir l’azur de la mer.
Spalancare gli occhi per vedere il blu del mare

El poeta recorda el sol de sa infantesa
El poeta recuerda el sol de su infancia
Le poète se souvient du soleil de l’enfance
Il poeta ricorda il sole della sua infanzia

El poeta és un àngel disfressat de paraules
El poeta es un ángel disfrazado de palabras
Le poète, cet ange masqué sous les paroles
Il poeta è un angelo mascherato di parole

Haver de dir adéu quan la vida és més plena
Tener que decir adiós cuando la vida es más plena
Devoir dire ses adieux, quand la vie est la plus pleine
Dover dire addio quando la vita è più piena

Romandre sota el xiprer que s’enlaira cap al cel
Permanecer bajo el ciprés que se eleva hacia el cielo
Rester sous le cyprès, qui s’élève vers les cieux
Restare sotto il cipresso che s’innalza verso il cielo

Somiar la tendresa d’una nova primavera
Soñar la ternura de una nueva primavera
Rêver la tendresse d’un autre printemps.
Sognare la tenerezza di una nuova primavera

[Versió francesa d’Etienne Muylle Wallace]

[Versió italiana de Lliri blanc]

ENTRELLUM POESIA