Mar blanca
Anit la lluna era vermella, cruenta,
auguri de nit en vetlla perquè l’Antonio
és mort i avui l’enterrem
M’assec davant la gitada, envoltat de muetes,
amb l’esquena recolzada a la capella de
Sant Vicens
Els vells pescadors cotlliurencs m’han explicat
la història d’aquest poble que perd
la seva llengua
Troben a faltar les barques, les xerxes i el peix
(sardes, tonyines, anxoves…)
Voga, voga, mar endins fins que la terra desaparegui
Voga, voga, que les dones remendaires t’esperen
sargint la malla pescanera
Avui la mar és blanca com una bassa d’oli
El minyó llença còdols a l’aigua que llampurneja
Sura l’escuma entre els esculls
Lluna roja, mar en calma,
Cotlliure del meu cor reblert d’enyorança
Aquest blau, Antonio, aquest sol de la infantesa;
els ulls del vell pescador són avui els teus ulls
Aquest blau i aquest sol dins la mirada…
Ja toca la campana
Ja surts de Casa Quintana
Sis milicians et porten embolcallat
amb la mortalla republicana
Lluna roja, mar blanca,
descansa en pau, poeta,
per sempre més,
en terra catalana
Mar blanca
Anoche la luna era roja, cruenta,
augurio de noche en vela porque Antonio
está muerto y hoy lo enterramos
Estoy sentado frente a la escollera, rodeado de gaviotas,
con la espalda apoyada en la capilla de
San Vicente
Los viejos pescadores colliurenses me han explicado
la historia de este pueblo que pierde
su lengua
Echan de menos las barcas, las redes y la pesca
(sardinas, atunes, anchoas…)
Boga, boga mar adentro hasta que la tierra desaparezca
Boga, boga que la mujeres zurzidoras te esperan
remendando la red pescadora
Hoy la mar es blanca como una balsa de aceite
El niño lanza piedras al agua que reverbera
Flota la espuma entre los escollos
Luna roja, mar en calma,
Colliure de mi corazón lleno de añoranza
Este azul, Antonio, este sol de tu infancia;
los ojos del viejo pescador hoy son tus ojos
Este azul y este sol en la mirada
Ya suena la campana
Ya sales de Casa Quintana
Seis milicianos te portan envuelto
en la bandera republicana
Luna roja, mar blanca,
descansa en paz, poeta,
por siempre jamás,
en tierra catalana
Mare bianco
Stanotte la luna era rossa, crudele,
augurio di notte in veglia perchè Antonio
è morto e oggi lo seppelliamo.
Mi siedo davanti alla scogliera, circondato dai gabbiani
con la schiena appoggiata alla cappella di
S. Vincenzo.
I vecchi pescatori di Cotlliure mi hanno spiegato
la storia di questo paese che perde
la sua lingua.
Mancano loro le barche, le reti ed il pesce
(sarde, tonni, acciughe…..)
Voga, voga, in altomare finchè sparisce la terra.
Voga, voga che le donne rammendatrici ti aspettano
rattoppando la rete da pesca.
Oggi il mare è bianco come una vasca d’olio.
Il bimbo lancia ciotoli nell’acqua che riverbera.
Galleggia la schiuma tra gli scogli.
Luna rossa, mare calmo,
Cotlliure del mio cuore pieno di rimpianto.
Questo blu, Antonio, questo sole dell’infanzia,
gli occhi del vecchio pescatore sono oggi i tuoi occhi.
Questo blu e questo sole nello sguardo…..
Suona già la campana
Esce da Casa Quintana
Sei miliziani ti portano avvolto
nella bandiera repubblicana.
Luna rossa, mare bianco,
riposa in pace poeta,
per sempre e più
in terra catalana.
[Versió d’Anna Cinzia Paolucci]
Fair sea
Red, bloody was the moon last night
Dark omen awake as Anthony
Is dead and buried today
I sit facing the breakwater, surrounded by seagulls,
My back leaned against Saint Vincent’s chapel
Old fishermen from Cotlliure told me
About the history of this village losing
Its language
The boats, the nets and the fish they miss
(sardines, tunas, anchovies…)
Row, row, out to sea till the earth vanishes
Row, row, as darning women are wait for you
While mending the net
The sea is fair like an oil puddle today
The child throwing pebbles into the sparkling water
The foam floating among the reefs
Red moon, calm sea,
Cotlliure, my heart’s filled with yearning
Anthony, this blue, the childhood sun;
The old fishermen’s eyes are yours today
This blue and this sun in the eyes…
Already the ringing bell
Already you leaving Quintana’s
Six militiamen take you swathed
In the Republican shroud
Red moon, fair sea,
Rest in peace, you poet,
Evermore,
In Catalan land
[Versió de Belinda Costa]
Fer un comentari