ENTRELLUM

Jo també vaig ser nen. Tenia mirada trista. Vaig rebre massa cops. No és fàcil ser el primogènit d’una família nombrosa. Suposo que vaig ser nen. Ara busco el nen que vaig ser i no el trobo enlloc. Amb el cadàver en tindria prou. Amb les despulles del nen que vaig ser em faria un vestit nou de trinca. Guardo algunes fotos en blanc i negre…

Jo també somiava. Somiar és de franc. Ara ja puc pagar-me capricis una mica més cars.

Jo també vaig pispar uns duros del moneder de ma mare. Baixava a la botiga de la senyora Nati i em comprava bonis i tigretons i panteres roses d’amagatotis. Sempre m’ha agradat el dolç amb deliri. Més tard vaig furtar llibres. Mentre els llegia era dolça la impressió que em deixaven. Ara només robo folis blancs molt de tarda en tarda. Quan necessito escriure. La dolça màcula de les paraules.

ELEGIA 42

Anch’io sono stato bambino. Avevo lo sguardo triste. Ho preso molti colpi. Non è facile essere il primogenito di una famiglia numerosa. Suppongo di essere stato bambino. Ora cerco il bambino che fui e non lo trovo da nessuna parte. Del cadavere ne avrei a sufficienza. Con le spoglie del bimbo che fui, mi farei un vestito nuovo fiammante. Guardo alcune foto in bianco e nero…….

Anch’io sognavo. Sognare è gratuito. Ora posso pagarmi capricci un po’ più cari.

Anch’io rubai alcuni spiccioli dal portamonete di mia madre. Scendevo alla bottega della signora Nati e mi compravo di nascosto cose buone, tigrotti e pantere rosa. Mi è sempre piaciuto il dolce alla follia. Più tardi rubai libri.Mentre li leggevo era dolce l’impressione che mi lasciavano. Ora rubo solo fogli bianchi a lunghi intervalli. Quando sento il bisogno di scrivere. La dolce màcula delle parole.

[Versió italiana d’Anna Cinzia Paolucci]

ENTRELLUM POESIA