Anirem a Lisboa
Anirem a Lisboa
Pujarem al tramvia número 28
Passejarem pels carrers costeruts de l’Alfama
Caminarem vora el Teix fins a la Torre de Betlem
Visitarem el cenotafi de Pessoa
Ens prendrem un cafè a La Brasileira
Escoltarem fados al Faia
Contemplarem la posta des del mirador del Castell
Ens perdrem quan la nit esdevingui més fosca
Et cardaré pertot arreu
Et faré forats nous
Et beuràs a glopades la meva lleterada
Et deixaré senyals als indrets més secrets
Et xuclaré fins l’últim resquitx de l’ànima
Ens estimarem esbojarradament,
incomprensiblement,
irreversiblement
L’Amor se’n farà creus, de la nostra disbauxa
Escriurem els versos més eterns
Anirem a Lisboa
I mai més no tornarem
Iremos a Lisboa
Iremos a Lisboa
Subiremos al tranvía número 28
Pasearemos por los callejones empinados de la Alfama
Caminaremos junto al Tajo hasta la Torre de Belén
Visitaremos el cenotafio de Pessoa
Tomaremos un café en “A Brasileira”
Escucharemos fados en el Faia
Contemplaremos la puesta de sol desde el mirador del Castillo
Nos perderemos cuando la noche se vuelva más oscura
Te follaré del derecho y del revés
Te haré agujeros nuevos
Me beberás a tragos largos
Te dejaré señales en los rincones más secretos
Te sorberé hasta el último resquicio del alma
Nos amaremos alocadamente,
incomprensiblemente,
irreversiblemente
El Amor se hará cruces de nuestro desenfreno
Escribiremos los versos más eternos
Iremos a Lisboa
Y nunca más volveremos
Wir fahren nach Lisabon
Wir fahren nach Lisabon.
Auf die Strassenbahn 28 werden wir steigen.
Durch die steilen Strassen der Alfama werden wir wandeln.
Den Tejo entlang werden wir laufen, bis zum Betlehem Turm.
Vor dem Denkmal von Pessoa werden wir stehen bleiben.
In “A Brasileira” werden wir Kaffee trinken.
Im Faia werden wir fados anhören.
Vom Burgschauplatz aus werden wir.
den Sonnenuntergang betrachten.
Wenn die Nacht dunkler wird,
werden wir uns verlaufen.
Von allen Seiten werde ich Dich ficken.
Neue Löcher werde ich bei Dir bohren.
Schluckweise wirst Du meinen Samen trinken.
An den geheimsten Stellen werde ich Spuren lassen.
Die letzten Krümmel Deiner Seele werde ich schlürfen.
Lieben werden wir uns verrückterweise,
unverständlicheweise,
unwiederruflicherweise,
Die Liebe wird sich über unsere Orgie wundern.
Wir werden die ewigsten Verse schreiben.
Wir fahren nach Lisabon.
und kehren nie wieder
züruck.
ANDREMO A LISBONA
Andremo a Lisbona
Saliremo sul tram n.28
Passeggeremo per le vie in pendenza dell’Alfama
Cammineremo accanto al Teix fino alla torre di Betlemme
Visiteremo il cenotafio di Pessoa
Ci prenderemo un cafè a “La Brasileira”
Ascolteremo il fado al Faia
Contempleremo il tramonto dalla panoramica del Castello
Ci perderemo quando la notte si farà più buia
Ti possiederò dappertutto
Ti farò fori nuovi
Berrai a sorsi la mia secrezione
Ti lascerò segnali nei luoghi più segreti
Ti succhierò sino all’ultimo pezzetto d’anima
Ci ameremo spensieratamente,
incomprensibilmente,
irreversibilmente
All’Amore non importa del nostro sconquasso
Scriveremo i versi più eterni
Andremo a Lisbona
e mai più non torneremo
[Versió italiana d’Anna Cinzia Paolucci]
Nous irons à Lisbonne
Nous irons à Lisbonne
Nous prendrons le tramway numéro 28
Nous nous promènerons dans les rues pentues de l’Alfama
Nous marcherons sur les bords du Teix jusqu’à la Tour de Belem
Nous visiterons le cénotaphe de Pessoa
Nous prendrons un café a “A Brasileira”
Nous écouterons des fados au Faia
Nous contemplerons le coucher du soleil depuis le mirador du Château
Nous nous perdrons quand la nuit se fera plus sombre
Je te prendrai par devant et par derrière
Je te ferai de nouveaux trous
Tu me boiras à longs traits
Je te laisserai des marques dans les endroits les plus secrets
Je te sucerai jusqu’à la moindre petite parcelle de l’âme
Nous nous aimerons follement
incompréhensiblement
irréversiblement
L’Amour restera pantois de notre débauche
Nous écrirons les vers les plus éternels.
Nous irons à Lisbonne
Et nous ne reviendrons jamais
[Versió de Joan Pere Sunyer]
PARTIREMOS PARA LISBOA
Partiremos para Lisboa
No eléctrico número 28
Passearemos, pelas ruas íngremes de Alfama
Caminhadas à beira Tejo junto à Torre de Belém
Visitas ao túmulo de Pessoa
Um café n’A Brasileira
Fados no Faia escutaremos
A contemplação do poente no miradouro do Castelo
Perdidos, onde a noite se torna mais escura
Amar-te-ei por todos os lados
Te farei furos novos
Beberás o meu sumo em grandes hautos
Deixarei marcas nos teus recantos mais secretos
Sorver-te-ei ao mais ínfimo pedaço de alma
Nos amaremos como doidos
Incompreensivelmente
Irreversivelmente
O amor não se fará rogado do nosso deboche
Escreveremos os versos mais eternos
Partiremos para Lisboa
E não mais voltaremos
[Versió de Lord of Erewhon]
Fer un comentari