Més a prop

Sento el mar més a prop. L’oblit és escuma. La nit em torna el repòs dels dies sense el teu cos, nàufrag de pell i de lluna. Sento el mar més a prop. S’infla el velam del cor. Tu ets el vent que m’empeny cap a l’horitzó. Onades dolces i tímides. Sento el mar més a prop. T’adorms en la meva son. L’oblit és escuma.

Más cerca

Siento el mar más cerca. El olvido es espuma. La noche me devuelve el reposo de los días sin tu cuerpo, náufrago de piel i de luna. Siento el mar más cerca. Se hinchan las velas del corazón. Eres el viento que me empuja hacia el horizonte. Olas dulces y tímidas. Siento el mar más cerca. Te duermes en mi sueño. El olvido es espuma.

Più vicino

Sento il mare più vicino. L’oblio è schiuma. La notte mi riporta il riposo dei giorni senza il tuo corpo naufrago di pelle e di luna. Sento il mare più vicino. Si gonfia il velame del cuore. Tu sei il vento che mi spinge verso l’orizzonte. Onde dolci e timide. Sento il mare più vicino. Ti addormenti nel mio sonno. L’oblio è schiuma.

[Versió italiana d’Anna Cinzia Paolucci]

ENTRELLUM POESIA

Fer un comentari
*Requerit
*Requerit (No es farà públic)