Som un riu
Som un riu que fluctua delerós d’eternitat
Totes les ficcions que foren passes imprecises
Ara són fites que marquen el camí cap endavant
De la tardor farem primavera
De la negra nit claredat
Aquesta és la nostra lluita
Estendard de llibertat
Som un riu que fluctua lentament devers la mar
Res no podrà aturar-nos
L’horitzó és la nostra llar
Siamo un fiume
Siamo un fiume che fluttua bramoso di eternità.
Tutte le finzioni che furono passi imprecisi
ora sono limiti che segnano il cammino.
Dell’autunno faremo primavera,
della notte chiarore.
Questa è la nostra lotta
stendardo di libertà.
Siamo un fiume che fluttua lentamente verso il mare.
Nulla potrà fermarci.
L’orizzonte è il nostro focolare.
[Versió italiana d’Anna Cinzia Paolucci]
Мы река
Мы река которая сверкая бесконечностью идёт.
Все мечты которые были не прочными шагами
они нам показывают сейчас дорогу в перёд .
С осени сделаем весну
с черной ночи, свет
это наш бой
знак нашей победы.
Мы река которая идёт до моря не спеша.
Нас ничего не остановит
вед горизонт это наш дом
[Versió de Yana Atanesova]
Lluna Blava escrigué:
Quan un poema desperta els sentits, no hi ha millor resposta que deixar-los volar entre paraules…
LES NOSTRES HORES
Eren un temps de trobada entranyable,
càlides nits de còmplice insomni,
nits de lluna blava en el record
i un vel de sensacions a frec de pell.
Viatger del silenci tu m’escrivies
versos entre l’arena de les hores
fent de la foscor un espai de tendresa
dibuixat en les pàgines verges
d’un llibre on naixien les paraules
dels somnis viscuts en solitud.
En aquesta tela tan sols esbossada
amb el pinzell de les ombres
érem astres fent rutes celestes
dins un univers de desig pagà.
Cossos emergint del mut batec
d’un rellotge de sorra buit,
còsmicament estimant-se…
Escrit el dia 01.Abr.08 19:38 | Enllaç permanent