Quan la lluna surti
Dimarts, 10. Juny. 2008
No se’n va la pluja ni la memòria de les hores que, lentament, esculpeixen totes les formes possibles de la tristesa.
No se’n va el perfum ni la llum matisada de la tarda vora les roselles.
S’escolen paraules-llàgrimes que ombregen el futur.
No serem besllum de glòria ni bestreta d’enyors.
Mira’m als ulls i mossega’t el llavi. ¿No volies aprendre a ser princesa¿ ¿No volies tastar el parany del goig?
No se’n va la pluja ni tampoc aquestes passes ens allunyen d’enlloc.
Romandre sempre així, amb la melodia ininterrompuda dels records, so sweet, so sweet you are, I could be so good to you
He deixat de cercar la sortida del laberint que sóc.
Tornarem a creuar el pont de fusta i ens perdrem dins la cançó que canten els ocells a les branques dels pins.
Music drips from your lips like sweet sips of a summer’s kiss
Quan la lluna surti ens beurem tot l’horitzó.
QUANDO LA LUNA S’ALZERÀ
Non se ne va la pioggia né la memoria delle ore che, lentamente, scolpiscono tutte le forme possibili di tristezza.
Non se ne va il profumo né la luce sfumata della sera.
Scolano parole-lacrime che ombreggiano il futuro.
Non saremo barlume di gloria né anticipo di nostalgia.
Guardami negli occhi e mordicchiati il labbro.Non vuoi imparare ad
essere principessa? Non vuoi assaggiare la trappola del piacere?
Non se ne va la pioggia e neppure questi passi che non ci conducono da nessuna parte.
Restare sempre così, con la melodia interrotta dai ricordi,
so sweet, so sweet you are, j could be so good to you
Ho smesso di cercare l’uscita dal labirinto che sono
Ritorneremo ad incrociarci al ponte di legno e ci perderemo nella canzone che
cantano gli uccelli tra i rami dei pini.
Music drips from your lips like sweet sips of a summer kiss.
Quando la luna s’alzerà ci berremo tutto l’orizzonte
[Versió italiana d’Anna Cinzia Paolucci]