És així que no vols que la teva vida sigui una muntanya russa, una guerra contínua contra tu mateix i contra els altres; el dilema; sempre el dilema; la histèrica condició femenina; la neurosi dels mascles; ells ejaculen; elles ploren; massa punts i comes;;;;
És així que allargues més el braç que la màniga per veure si a l’altra banda del teló encara queden figurants; un altre punt i coma; hi ha una noia tímida que no sé ben bé què espera; diu que vol sortir més tard, quan l’orquesta toqui Clar de lluna.
És així que prospera la desesperació més íntima, la que no pot ser aparaulada; el sol llueix per damunt de totes les misèries; no és una qüestió de confiança, sinó de dignitat; n’estic més que fart, dels teus numerets.
És així que et somio: lliure i solitària com una nimfa encimbellada; te’n vas riera avall… No estic segur que tornis.
Comprendre l’Abisme,
Sostenir-se dempeus
Vertiginosament
Sense abocar-s’hi.
Acarar el Misteri
Amb ulls oberts,
Amb les úniques ales
De les paraules.Ser enmig del No-res
Convençut de què,
Abans o després,
Tot se n’anirà en orris.Tenir-te i no tenir-te,
Recordar la teva veu.
Misteri i Abisme,
Abisme i Misteri,
Cara i creu.Tremolor de llavis.
Ja no sóc teu.Comprendere l’abisso
Comprendere l’Abisso
Sostenersi in piedi.
Vertiginosamente
Senza affacciarvisi.
Confrontare il Mistero
Con occhi aperti,
Con le uniche ali
Delle parole.Essere nel mezzo del Nulla,
Convinto del fatto che
Prima o dopo,
Tutto andrà a monte.Tenerti o non tenerti.
Ricordare la tua voce.
Mistero e Abisso
Abisso e Mistero.
Volto e croce.Brivido di labbra.
Non sono più tuo.[Versió italiana d’Anna Cinzia Paolucci]