El meu íntim fracàs
Dimecres, 2. Gener. 2008
El meu íntim fracàs. El meu Gran Fracàs. El fracàs més immens, absolut i rotund de la meva vida. No ser capaç de fer-te feliç. Per ser com sóc. Per no ser com hauria de ser. Per fer el que vaig fer. Per fer el que faig. Per no fer el que hauria de fer. Perquè no sóc com voldries que fos i no faig el que voldries que fes. I no ser capaç de gestionar aquest fracàs indiscutible, ineluctable, intolerable. No saber i no poder sortir de l’atzucac. ¿De què em serveixen tots el èxits del món si aquí, en el més essencial, he fracassat estrepitosament? No saber estimar. No poder estimar. Analfabet sentimental. Àtila emocional. El meu íntim fracàs. I, al darrere, una corrua interminable de damnificats… ¿N’hi ha prou amb demanar disculpes? ¿Què se suposa que hauria de fer? ¿Què collons s’ha de fer davant un fracàs d’aquest calibre? ¿Assumir-lo? ¿Què significa assumir? “Feu-me el favor de ser feliços…” -escrivia ahir. Jo, pobre de mi, que no sé què és la felicitat. Seria feliç si fossis feliç. He estat a punt de destruir l’ordinador. He estat a punt de destruir-me. Sempre estem a punt de i, al final, no passa res. Mai no passa res. Quatre crits. Quatre plats trencats. Una forma com una altra de renovar la vaixella. Potser sí, que la solució seria destruir-se, destruir-ho tot, a prendre pel sac. ¿Fracassar no és destruir-se? Els somnis que hem perdut pel camí… Els somnis enrunats. Cataclismes del cor. Tinc l’ànima adolorida. El meu íntim fracàs. El nostre fracàs de cada dia i de cada nit, sobretot de cada nit. Rere el mirall s’amaga la puta veritat, que és una vella pudenta, fastigosa i assassina. Les victòries són mentida. Només els fracassos ens fan grans. ¿Grans o encara més miserables? ¿Qui seria tan imbècil de confessar públicament els seus fracassos? La lletania de sempre. Anys i panys. Forrellats oxidats. Golfes inhabitables, irrespirables. ¿Què hem de fer quan les ombres ens aclaparen? ¿Cap on hauríem d’anar? ¿Hi ha alguna espurna enmig d’aquesta nit glaçada? To die, to sleep; to sleep: perchance to dream… N’estic més que tip, de tantes tragèdies. Que somiï sa tia, que jo me’n vaig a clapar. Tu fuma, fuma, no deixis de fumar… El meu íntim fracàs. There’s the rub… There’s the swamp.
