Moleskine III

Diumenge 13.8.06 (20:03)
A banda d’assolellar-me i remullar-me en algunes de les platges més idíl·liques del litoral peninsular (1 - 2), no volia perdre’m alguns esdeveniments culturals que s’ho valien, com ara les exposicions ¡Rusia! al Guggenheim i Picasso. Tradición y vanguardia al Prado i al Reina Sofía.

Vaig programar el viatge perquè Gernika fos el punt de partida. A tall de commemoració, volia conèixer in situ el lloc on el dia 26 d’abril de 1937 es va produir un dels bombardeigs més luctuosos de la història. Era dilluns, dia de mercat, quan l’aviació nazi va llençar 30 tones de bombes sobre el poble mentre 20 avions Junker metrallaven amb vols rasants la població. El balanç va ser 2.000 persones mortes, nombrosos ferits i el 70 % dels edificis cremats. Només van quedar dempeus l’església i quatre cases. Ara que celebrem el 70 aniversari de la Guerra Civil, calia veure aquest indret emblemàtic i recordar el fets.

A les 5 de la matinada sortíem de Vallromanes i a les 10:30 ja érem a Gernika-Lumo. També era dilluns. Al carrer Don Tello (el carrer del Mercat) hi havia un embús de trànsit. Una gentada de por. La vida que bull. La vida que cap bomba no pot anorrear. La vida que sempre segueix endavant saltant per damunt de tots els entrebancs. Aparquem on podem. A l’oficina de turisme ens donen un plànol i ens indiquen la situació dels llocs que volem visitar: Gernikako Bakearen Museoa (Museu de la Pau) a la cèntrica Plaça dels Furs; Gernikako Arbola eta Batzar Extea (l’Arbre de Gernika i la Casa de Juntes); Europako Herrien Parkea (Parc dels pobles d’Europa) amb les escultures de Eduardo Chillida i Henry Moore

El vell roure va morir fa temps i resta el tronc sec envoltat de columnes. El substitut fou plantat el 2005 amb 19 anys d’edat. M’ha cridat l’atenció la Leiarpeko Aretoa (Sala del Vitrall) en la qual hi ha exposats diversos objectes: les boles de plata buides que es feien anar per a les votacions, els bastons de comandament, la creu dels juraments i la guitarra de J. M. Iparragirre, compositor de l’himne Gernikako Arbola.

Al tocar de la Casa de Juntes hi ha el Parc dels Pobles d’Europa, amb bustos de Humboldt i Bart. L’escultura de Chillida és de formigó i es titula Gure Aitaren Etxea, la de Henry Moore Large Figure in a Shelter.

Avui, a la sala 8 de la segona planta del Reina Sofía, davant del grandiós Guernica de Picasso, li he dit a la meva filla: Mira, aquest quadre es titula així perquè és el nom del poble que vam visitar l’altre dia… Ella, entusiasmada amb la pintura de Picasso i de Miró (dos pintors d’allò més “infantils”), em demana com és que el quadre està pintat només en blanc i negre… Jo li responc: perquè si no, hi hauria massa vermell…

El destí ha volgut que, després de 25 anys del seu retorn, el Guernica estigui exposat molt a prop de l’estació d’Atocha. Malauradament, el seu significat és més punyent que mai.

Fragments del dietari d’agost
Moleskine I
Moleskine II

Moleskine I

Divendres 11.8.06 (19:40)

Al matí no hi ha hagut despertador. Hem esmorzat passades les 10 i hem baixat a Llanes. Hem comprat formatges asturians (Vidiago, Gamoneu, etc.) Dinar a “El Buzu” de Niembro: cloïsses, pop, salmonetes, xargu, pastís de nous. S’han afegit al dinar uns altres catalans que s’allotgen al mateix hotel rural que nosaltres. Tenen un nen petit que es diu Èric. Després de dinar els hem ensenyat el camí per anar a la platja de San Martín.

A mitja tarda hem caminat fins a Porrúa. Uns 5 km. Aquesta nit hi fan un festival de tonada asturiana. No ens el perdrem. Serà la millor manera d’acomiadar aquesta nostra cinquena estada a Astúries. Com cada any, escriuré un text al llibre de visites. Transcriuré el poema que vaig fer sota el roure dimarts passat i el traduiré al castellà…

La Mar

La mar sempre estranya
a l’entrellum del cel,
la pell del món,
l’herba dels dies que són
pètals que el vent s’endu.

La mar sempre lluny,
muda i absent,
pintada d’atzur.

L’esquella del cor
remuga indolent.
Tot el batall que sóc
dins la penombra que ets.

La mar sempre fum,
bromera que s’espetega
contra el granit més dur.

El buit d’una escultura
de Chillida
.
La corba del ferro.
Els teus ulls.

La mar sempre calma,
la fulla de roure a l’hivern,
tota la gamma de verds
en la teva mirada,
el vent que sacseja les hores
perquè tot torni a ser sempre
el mateix.

Hi ha alguna cosa invisible…

Dedicat a JPQ i EPB

Hi ha alguna cosa invisible rere l’aura dels cossos, agonia de llum que els núvols s’emporten, rosa que es bada dins el teu úter, martiri d’amor, dubte entranyable.

¿Quin esperit sense déu basteix l’arquitectura dels somnis?

¿Quina clarícia ignota?

Hi ha alguna cosa invisible rere els mugrons de titani d’aquests androides que pul·lulen pels carrers anònims, bombes innocents, criatures bastardes, tota l’abstracció de l’art modern.

¿Quina veu cantarà l’última nota del rèquiem?

¿Qui gosarà negar l’adveniment del silenci?

Hi ha alguna cosa invisible rere l’urinari de Duchamp, en l’espai interior de Chillida, l’anhel tràgic, saturnal i fàustic, els balcons de La Pedrera, les grutes del Parc Güell, el vell Maragall a la font de Camprodon: He assaborit els secrets de la terra misteriosa, la pàtria més antiga, la paraula.

¿Qui ens salvarà de l’infern nihilista, de la tirania de la indústria, la màquina i el comerç?

L’alquímia del verb, la música dels místics, l’àngel missatger: escolta, escolta, la matèria parla, parlen els ocells, parla la fulla verda, la flama que som, el fang, la fesomia del vent: escolta, escolta, la petjada dels morts sota la pluja, el temple solar dels ibers, l’eco de la lluna, litúrgia de mar i d’estrelles, cosmogonia creadora: escolta, escolta, Llull al capdamunt de Randa, entre el cel i l’infern, Al Aaraaf, l’exorcisme de la llengua, la casa de l’ésser, paisatges de l’ànima, atlàntides enfonsades, Machado enterrat a Cotlliure, la sang i la cendra: escolta, escolta, la nova geometria, els noms dels arbres, el miracle de la vida que torna a renéixer, el desig fet carn, un hombre sucesivo que se escribe con sombras, diu Rosales, la casa més íntima de l’home, la pàtria més antiga, la paraula.

versión en castellano

ENTRELLUM POESIA