Àfrica

Dijous, 17. Maig. 2007

Diada internètica. Àfrica desconnectada. Mai no he trepitjat Àfrica. Al pas que anem, Àfrica ens trepitjarà a nosaltres. No malinterpreteu la darrera frase que he escrit. Europa no és cap paradís, però sempre és millor que l’infern africà. Si fos africà probablement em jugaria la vida per arribar a Europa. Com a bon europeu -cofoi burgès- només aspiro a fer un creuer per les illes gregues… i que no em tallin la connexió a internet. Àfrica? És la prova més evident de què déu és blanc o no existeix.

Desat a Africa, Europa, Grècia, déus, internet | 4 comentaris | Enllaç permanent

Sobre el victimisme (faula nietzscheana)

Dimecres, 9. Maig. 2007

Si sóc ruc, diré que la ruqueria és una virtut. Si sóc pobre, diré que la riquesa és pecat. Si sóc brut, diré que la netedat és perversa. Si sóc feble, diré que la feblesa és un mèrit. Etcètera. Rucs, pobres, bruts i febles van inventar la religió cristiana: ficció salvadora, absurda esperança dels miserables. [Els de l’Opus són una excepció perquè són intel·ligents, rics, nets i forts]. Quan déu va morir (i és segur que va morir de fàstic) aquesta patuleia va haver de buscar-se una nova religiositat. Ara s’apleguen sota certes sigles polítiques. Alguns van descalços, altres a cavall, amb carro o bicicleta; però tots se senten units pel mateix ressentiment i la mateixa impotència. Com els bons cristians, sempre van de víctimes; aquest és el paper que millor els escau.

Desat a ERC, Nietzsche, Opus, déus, esperança, política, religió | 2 comentaris | Enllaç permanent

El silenci dels morts

Divendres, 3. Novembre. 2006

Vinyes vestides de dol
El cel és un esquitx de niguls
¿On és l’estiu que ens feia suar?
¿Què se n’ha fet del rossinyol?
La flor de l’arboç, castanyes i anous
Arrecerem-nos sota la flassada
Encén el foc i acosta’t al caliu de la pell retrobada

Vinyes vestides de dol
El vi novell amara els llavis
Fumerol a les teulades
Fulles seques i marrons, bosc endins, encatifen els corriols
¿No ensumes l’hivern?
¿Coneixes el cau on dormen les serps?

Vinyes vestides de dol
Freda, la nit ens abraça
Hi ha un silenci tardorenc que baixa de la muntanya
El silenci dels déus
El silenci dels morts

IL SILENZIO DEI MORTI

Vigne vestite di duolo
Il cielo è uno schizzo di nuvole
Dov’è l’estate che ci faceva sudare?
Che fine ha fatto l’usignolo?
Il fiore dell’erica, castagne, noci
Ci ripareremo sotto la coperta
Accendi il fuoco e accostati al calore della pelle ritrovata

Vigne vestite di duolo
Il vino novello bagna le labbra
Comignoli fumanti sui tetti
Foglie secche e marroni, nel bosco fanno da tappeto ai sentieri
Non fiuti l’inverno?
Conosci il covo dove dormono le serpi?

Vigne vestite di duolo
Fredda ci abbraccia la notte
C’è un silenzio autunnale che scende dalla montagna
Il silenzio degli dei
Il silenzio dei morti

[Versió italiana d’Anna Cinzia Paolucci]

ENTRELLUM POESIA

Desat a Benjamí Villoslada, déus, hivern, mort, poemes, silenci | Comentar | Enllaç permanent