La dona de la meva vida

Diumenge, 6. Gener. 2008

La dona de la meva vida és gairebé perfecta. Només té dos defectes: està casada amb mi i fuma. El tabac és un vici perdonable, però jo sóc un cas perdut. 22 anys al meu costat són garantia suficient per a merèixer la glòria eterna, un bon tros de cel i un carrer amb el seu nom o, posats a demanar, una plaça ben cèntrica.

La dona de la meva vida, com totes les dones, sovint té daltabaixos hormonals que afecten la seva estabilitat emocional i perjudiquen seriosament la seva relació amb els altres. Els meus daltabaixos, en canvi, són literaris: hi ha dies que escric bé i dies que escric millor. Els dies que no escric no sóc jo, sinó la meva ombra.

Desat a dona, escriure, fumar, literatura, ombra, perfecció | 4 comentaris | Enllaç permanent

Sensacions inoblidables

Dissabte, 5. Gener. 2008

He llegit llibres el títol dels quals he oblidat, l’autor dels quals he oblidat, però encara no he pogut oblidar la sensació agradable que em van proporcionar quan els llegia. Llegim cercant aquesta sensació. Escrivim per a suscitar aquesta sensació. Estimem per a consagrar aquesta sensació. Llegir i escriure és estimar. Estimar és saber llegir en els ulls estimats la cal·ligrafia de la tendresa tot escrivint un argument indeleble al fons del cor… Tot és fugir lletres avall com s’escola la sang per l’aigüera aòrtica… Tot és llegir i escriure i estimar la quimera que som en el bri de l’instant enlluernador…

Desat a amor, escriure, lector, llibres, oblit, premsa, sang, sensacions | 1 comentari | Enllaç permanent

C’est quoi, un blog?

Dijous, 20. Desembre. 2007

Un blog c’est un truc à mi-chemin entre media personnel et drogue dure.

C’est un peu à l’écriture ce que le fast food est à la restauration.

C’est l’expression d’un égo masturbatoire. Beaucoup d’énergie à projeter sa semence en pure perte. Mais ne vaut-il mieux parfois se branler que d’être mal accompagné ?

C’est aussi une addiction, un élément d’une stratégie professionnelle, un modèle économique imparfait et ça demande beaucoup de boulot.

Un blog peut aussi être un substitut électronique de la chaise qu’utilisent les orateurs de Hyde Park. En plus confortable, surtout quand il fait froid l’hiver…

Un blog est une fenêtre de liberté

Mon plus beau jouet.

> Extret d’écrans

I per tu, què és un blog?
Deixa la teva opinió als comentaris...

Desat a França, blogologia, ego, escriure, sexe | 8 comentaris | Enllaç permanent

No escrigues!

Divendres, 7. Desembre. 2007


Ah, si tinguera un fill… Si tinguera un fill li diria: no escrigues! No et dediques a l’art, no conrees el món del pensament. Viu, tan sols viu, aprofita cada moment, cada instant, cada bocí de la teua existència: ocupa’l de plaers reconfortants, de distraccions amables, de bons moments. Oblida el teatre, la poesia, l’art, t’estalviaràs les seues ingratituds, les seves hores llarguíssimes de soledat. Molt pocs aconsegueixen vèncer aquesta soledat, i si estàs poc dotat de talent, o tan sols dotat a mitges, et transformaràs en un pocapena, en un amargat, en un home consirós i trist, però si eres un artista genuí, mai no et podràs evadir, et desesperaràs davant la presó on t’ha conduït el teu desig de transcendir. No enraones, enamora! Sigues tan sols fidel a tu mateix, als teus instints, a la probitat de la teua consciència, però mai no descobresques la teua posició, mai no reveles públicament les teues coordenades, mai no et poses a tir, sigues eteri, veloç i no et deixes capturar pels falsos paranys d’aconseguir la veritat i conquerir la cultura!

Martí Domínguez, El retorn de Voltaire, p. 118

Desat a Martí Domínguez, Voltaire, cultura, escriure, filla, plaer, solitud, veritat | Comentar | Enllaç permanent

Una altra cosa

Dimecres, 28. Novembre. 2007

- Toni, no oblidis que, per damunt de tot, ets escriptor.
- Per què ho dius?
- Perquè últimament et veig massa despistat amb la política…
- Despistat?

- Sí, despistat. Entre la política i el coi dels blogs, no et queda temps per a escriure obres mestres literàries… I mira que tens fusta, eh, jo sempre he cregut que podries arribar molt lluny…
- Lluny?
- Sí, sí, fer una carrera d’escriptor com cal, seriós, apartat de l’aparador mediàtic…
- Ah. Vols dir que no t’agrada el que faig ara?
- No gaire, la veritat.
- Però escric cada dia. Fot quatre anys que escric cada dia.
- Això dels blogs no és escriure seriosament…
- No? I què és, doncs?
- No, si ja veig que tens lectors, que ets un referent catosfèric, però per a mi això no és autèntica literatura, sinó una altra cosa…
- Una altra cosa?
- Sí, una altra cosa.

[En castellano]

Desat a blogologia, catosfera, ciberliteratura, diàleg, escriptor, escriure, política | 4 comentaris | Enllaç permanent

La vida dóna molts tombs

Diumenge, 4. Novembre. 2007

Hi ha dies que et planteges (o et fan plantejar) per què escrius, per què segueixes deixant constància blogogràfica de la teva vida, dels teus pensaments, de les teves fílies i de les teves fòbies… Hi ha dies que ni tu mateix acabes d’entendre aquesta necessitat diària de postejar. Podries prescindir-ne? Passaria res? No series el primer bloguer que plega. Què t’empeny a continuar? Aviat farà quatre anys que blogueges. Milers d’anotacions. El riu incessant de les paraules. Quin és l’objectiu final? Per què et fa tanta por el silenci? No t’haurà engolit el teu propi personatge? Vius pendent del proper post. La vida es divideix en dos: allò que és postejable i allò que no ho és. Avui has tornat a pujar al Castell de Sant Miquel. Dins el teu cotxe hi anaven dos alcaldes. Has dinat rovellons. Has acabat de pintar el garatge. A mitjanit estrenem web municipal! Però, a qui poden interessar totes aquestes bajanades? I tanmateix les publiques…

Desat a Vallromanes, blogologia, bolets, caminar, escriure, paraules, por, silenci | 4 comentaris | Enllaç permanent

L’escriptura del "jo" i els blogs

Divendres, 2. Novembre. 2007

BLOG AMB G!

Desat a Omnium Cultural, articles, blogologia, educació, escriure, internet | 4 comentaris | Enllaç permanent

Entre línies

Dimecres, 3. Octubre. 2007

Si vols llegir sempre entre línies pots córrer el perill de no entendre què diuen les línies entre les quals t’entestes a llegir. L’espai en blanc és una buidor que provaràs d’omplir amb les teves especulacions. Llegeixes el que t’interessa i no pas el que ha volgut dir l’escriptor. Es tracta d’un vici antic, gairebé inevitable: cada paraula ressona diferentment dins el cervell de cadascú, cada verb batega de forma distinta en cada cor… Llegir és reescriure. Llegir sempre és llegir-se.

Desat a aforismes, buit, escriure, lector, paraules, vici | 2 comentaris | Enllaç permanent

Referents

Diumenge, 2. Setembre. 2007

Quins són els meus referents literaris? Bloguejant amb addicció grafomaníaca, penso en Josep Pla i en el Baró de Maldà. Pla amb els seus 46 volums d’Obra Completa i el Baró amb el seu Calaix de sastre escrit ininterrompudament durant 50 anys…
El blog com a dietari digital o ciberdietari. Aviat farà 4 anys que bloguejo. Aviat sortirà publicat el meu primer volum de textos blogografiats: Catosfera 04_06. ¿Seguiré bloguejant dintre de 40 anys?

Desat a Baró de Maldà, ERC, Josep Pla, Montilla, addicció, blogologia, ciberliteratura, escriure, grafomania, literatura, llibres | 2 comentaris | Enllaç permanent

El diable viu a Can Duch

Dimarts, 28. Agost. 2007

Aquest matí he tornat a visitar La Pedra del Diable (un dels menhirs més importants de Catalunya, segons l’Albert Fàbrega). Si l’anterior vegada vaig trobar una ferradura, avui he trobat un aixadell rovellat i desmanegat (sense mànec vull dir).

Estava mig amagat entre la pinassa en un corriol que mena a Can Duch, la masia més propera, que havia estat restaurant i ara crec que està tancat. No sé si hi viuen o no. Hi tornaré per a investigar i fer fotos. Can Duch, a més d’estar molt a prop de La Pedra del Diable, és un edifici peculiar amb una torre que s’aixeca sobre el bosc…

Baixant cap a casa, mentre menjava raïm, amb la meva troballa penjada del cinturó, se m’acudit un relat o, més ben dit, el títol d’un relat: El diable viu a Can Duch. Aquesta tarda començaré a escriure’l.

20:59
Ja està escrit i postejat:
A RANVESPRE

Desat a Albert Fàbrega, Vallromanes, bosc, caminar, diable, escriure, megalitisme, relats | 4 comentaris | Enllaç permanent

« Entrades anteriors