Pura tendresa

Dimarts, 20. Febrer. 2007

Pura tendresa a l’obaga dels mots quan la febre del cos esdevé record. Pura tendresa de tardes d’hivern, mirades de mel, panteix de passió. Escolto Jezebel. El saxo i la veu. Pura tendresa. No hi ha res més que aquesta dolçor. Tu ja no hi ets. Resta el teu buit, sincer, sublim, evanescent, ressaca del deliri que vam ser. Pura tendresa, silenci roent, onada que beses l’arena, escuma d’aurores, salobre del vent. Tu ja no hi ets. No hi ha res més que aquesta certesa. Lentament, s’allunya el meu vaixell. Dormo la son dels poetes orfes de muses. Somio els teus llavis. Somio el teus ulls. Somio aquest vers. Pura tendresa. Escolto Jezebel. El sexe i la veu. Encara sóc teu…

Desat a Sade, buit, hivern, llavis, muses, música, ombra, paraules, platja, poemes, record, sexe, silenci, somnis, tendresa, vent | 9 comentaris | Enllaç permanent

Hans Bellmer censurat

Diumenge, 8. Octubre. 2006

A la pàgina 49 de La Vanguardia d’avui apareix un nou cas d’autocensura (que s’afegeix a la llarga llista):

La gal·leria Whitechapel de Londres ha retirat una sèrie de dibuixos eròtics (nines joves nues) de Hans Bellmer. El director ha declarat:

Al web de la gal·leria apareix la següent declaració de l’artista:
If the origin of my work is a scandal, it is because, for me, the world is a scandal

L’escàndol que ja passa de mida és que no hi hagi dia que no apareguin mostres cada cop més vergonyoses d’aquest acolloniment occidental que ens està conduint a la genuflexió mental, artística i social, és a dir, al suïcidi cultural. Bellmer va ser reclòs pels nazis en el camp de concentració de Les Milles. Els nous nazis del segle XXI tapen les seves dones i branden l’Alcorà com a martell percussor d’infidels (o cafres, en la seva llengua). Aquesta és la veritable “degeneració”, i no les obres de Bellmer o de Sade.

L’escàndol és que Die Puppe de Bellmer pugui ser censurada i, en canvi, haguem de suportar la visió d’aquestes dones musulmanes tapades de dalt a baix que, amb prou feines, hi poden veure a dos pams del nas perquè només deixen els ulls al descobert (sense parlar de les que porten burka). A mi m’ofèn la visió d’aquestes dones pels carrers d’Europa, d’aquesta Europa caganera que, al pas que anem -i com deia la Fallaci- sembla ja més Euràbia que una altra cosa.

Islamofòbia?

Desat a Europa, Euràbia, Sade, islamofòbia, suïcidi | 8 comentaris | Enllaç permanent

La pluja, Sade, l’arc de Sant Martí i tu

Diumenge, 17. Setembre. 2006

Torna a ploure. Escolto Sade: Look at the sky, its the colour of love… Els colors de l’arc de Sant Martí que he pogut veure avui. Feia molt de temps que no contemplava aquest regal del cel. Tornava en cotxe de Montornès i, de sobte, l’he vist allà dalt, sencer, com una aurèola que cobria el poble. Era l’hora del crepuscle i la llum del sol ponent es reflectia pàl·lidament a les pedres del campanar de l’església que, esmaltades d’una grogor insòlita, semblaven irreals. L’arc iris estava situat just a sobre del campanar. Una imatge perfecta. He corregut cap a casa per agafar la càmera digital, però quan he tornat a la plaça ja era massa fosc i l’arc s’havia fet fonedís. No, no l’he somiat. Hi havia més gent veient el miracle dels colors celestials, un fenomen efímer i fugisser com tota bellesa sublim.

Ara torna a ploure i les cançons de Sade em bressolen dins d’aquesta foscúria humida. No estem preparats per a les coses massa perfectes. La perfecció ens fa sentir que som terrenals i limitats. Tota la nostra aspiració d’elevar-nos resulta ridícula davant la majestuositat de la Natura. Puc adorar allò que veig, com l’arc del cel d’aquest capvespre. Puc adorar-te en la mesura que esdevens intangible. Si fossis meva, tota la teva bellesa quedaria tacada, embrutida per la meva matusseria.

La pluja ho neteja tot. La música de Sade m’esbandeix l’ànima. Tu em fas somiar cels multicolors que mai no s’entenebreixen. Si fossis meva… No. Ningú no és de ningú i els somnis no ens pertanyen. Som una ombra que somia llum, una certa penombra que malda per tramuntar la carn i el desig sempre insatisfet. Entre ploure i plorar hi ha uns ulls que volen veure més clar. Entre plorar i ploure hi ha el color de l’amor invisible. Sweet as cherry pie…

Desat a Montornès, Sade, amor, anima, capvespre, desig, música, natura, ombra, perfecció, pluja, somnis | Comentar | Enllaç permanent

Floriran els ametllers…

Dilluns, 6. Febrer. 2006

Floriran els ametllers. Els núvols d’hivern -esfilagarsats, desmarxats, agònics- deixaran el cel esquitxat de pètals impúdics. Claror de blau encès. Un horitzó de línia nítida retallarà el tapís dels somnis.

Floriran els ametllers. La vida semblarà més vívida. Les serps obriran els ulls. Serem amants un altre cop. Potser d’una altra manera. Refarem els records. Floriran els cossos. Beurem la saba nova. Qualsevol estrella serà nostra. La lluna sencera.

Floriran els ametllers. Albades fulgents. Mirades insondables. Abril de papallones nues. L’un dins de l’altre. Abella i mel. A la vora de la riera. Lluny de tot arreu. Llavis humits. Música de Sade…

FIORIRANNO I MANDORLI

Fioriranno i mandorli. Le nuvole d’inverno- sfilacciate, disorientate, agoniche- lasceranno il cielo spruzzato di petali impudenti. Chiarore d’un blu acceso. Un orizzonte dalla linea nitida ritaglierà il tappeto dei sogni.

Fioriranno i mandorli. La vita sembrerà più vivida. Le serpi apriranno gli occhi. Saremo amanti un’altra volta. Forse in un altro modo. Rifaremo i ricordi. Fioriranno i corpi. Berremo la linfa nuova. Qualsiasi stella sarà nostra. La luna intera.

Fioriranno i mandorli. Albe fulgenti. Sguardi insondabili. Aprile di farfalle nude. L’uno nell’altro. Ape e miele. Lungo il ruscello. Lontano da ogni luogo. Labbra umide. Musica di Sade……

[Versió italiana d’Anna Cinzia Paolucci]

ENTRELLUM POESIA

Desat a Sade, hivern, llavis, lluna, poemes, riera, somnis | 1 comentari | Enllaç permanent