Secrets
Diumenge, 25. Febrer. 2007
Sólo nos hacemos presentes a nosotros mismos cuando la luz de una mirada de deseo o de rechazo nos concede la experiencia de la perplejidad. Lo demás son sinsaberes. (Gregorio Luri)
Sólo nos hacemos presentes a nosotros mismos cuando la luz de una mirada de deseo o de rechazo nos concede la experiencia de la perplejidad. Lo demás son sinsaberes. (Gregorio Luri)
És així (II)
Dimecres, 31. Gener. 2007
És així que la lluna m’envia un mail: “Prepara’t, Toni, que vinc tota plena i no et salvarà ni déu”; què malaputa la lluna quan s’acosta amb la seva llum sibil·lina; què malaputa; ¿Com podria preparar-me per a tanta disbauxa? ¿Com podria preparar-se ningú quan la mare de totes les femelles ataca sense contemplacions?És així que miro el mar a les fosques; escolto Corinne; m’allunyo dels somnis; sóc fugitiu;
És així que malmeto el secret més ben guardat: la veritat és un revolt on s’amaguen les mentides; si hem de ser feliços, si aquesta absurda expressió (felicitat) és alguna cosa més que un mite, si significa quelcom, quelcom real i versemblant, només pot ser hic et nunc;
És així que m’endinso en la confusió; més punts i comes; la boira sobre el mar; pluja infinita; la comèdia un altre cop; la música de les onades; el balbuceig de l’escuma; illes perdudes;
És així que la lluna em sedueix sense remei, definitivament, amb dolcíssima penombra;
És així que esdevinc diví; una casa davant del mar; el silenci perfecte; melangia;
Interessant
Dissabte, 2. Desembre. 2006
- Jo és que no tinc secrets, no he d’amagar res, no sé mentir, sóc transparent…
- Doncs deus ser un paio molt poc interessant.
Maroon 5, She will be loved
ESTEU TOTS CONVIDATS A LA PRESENTACIÓ DE L_OI AQUEST DILLUNS 4 A LES 19:30 US ESPERO A LA CATALÒNIA
Se’n va l’estiu
Dimarts, 19. Setembre. 2006
Se’n va l’estiu. M’apropo a tu amb la punta dels dits, cercant-te el tacte. Ets un altre somni més, distant com tots els somnis.
Se’n va l’estiu. Irromps com una papallona que volgués acomiadar-se. No diguis res, vine amb mi fins al fons del torrent on els senglars copulen, mira el rastre de les seves peülles en el fang, et penses que som millors que ells? Vine al capdamunt de la carena que veurem el mar tardorenc.Se’n va l’estiu. Una ànima és un secret. El secret de l’amor que s’esfulla pètal a pètal. Tots els secrets del món en una sola gota de rou. Vine amb mi que tocarem els núvols. Embosquem-nos sota les sequoies de la font oblidada. Les hores seran nostres.
Se’n va l’estiu fent tentines mentre nosaltres fugim de tot fins que arribi el capvespre. M’apropo a tu amb la punta dels dits, cercant-te el tacte, tatuant-te la pell de notes tendríssimes…
L’estate se ne va
L’ estate se ne va. Mi avvicino a te con la punta delle dita, cercando il tatto. Sei un altro sogno in più, distante come tutti i sogni.
L’estate se ne va. Irrompe come una farfalla che volesse congedarsi. Non dire nulla, vieni con me in fondo al torrente dove i cinghiali copulano, guarda la traccia degli zoccoli nel fango, pensi che siamo migliori di loro ? Vieni in cima alla carèna così vedremo il mare autunnale. L’estate se ne va. Un’anima è un segreto. Il segreto dell’amore che si sfoglia petalo dopo petalo. Tutti i segreti del mondo in una sola goccia di rugiada. Vieni con me così toccheremo le nuvole. Imboschiamoci sotto le sequoie della fonte dimenticata. Le ore saranno nostre.
L’estate se ne va barcollando mentre noi fuggiamo da tutto finchè arrivi il tramonto. Mi avvicino a te, cercando il tatto, tatuandoti la pelle di note tenerissime……
[Versió italiana d’Anna Cinzia Paolucci]
El sol no surt aquest matí…
Dijous, 6. Abril. 2006
El sol no surt aquest matí de dijous i tu vols dormir la vida que jeus solitària a la cambra que dóna a l’est i al nord amb el petit finestró i la màscara de Shiva ran de terra sobre la rajola i la fusta el teu cos sota el nòrdic sobreeixint la fredor dorms i somies que sóc la mateixa ombra que fou llum sota el pont del riu cristal·lí somies i oblides i escrius amb aquesta melangia ignota que ens acull quan tot s’esdevé enderroc i saps que no calen plors ni elegies només dormir la vida fecundar la cendra que som esperar que el saüc torni a florir i el rossinyol i el pit-roig s’acostin a l’ampit del teu cor un cor petit un cos petit un esperit immens oceànic afamat de creació totes les il·lusions com males herbes de l’hort la palla els gossos el blat la pau de l’horitzó dels volcans apagats a la terrassa quan el sol es pon però avui aquest matí de dijous el sol no vol sortir i tu encara dorms hi ha un silenci preciós a l’altra banda del riu on comença el bosc un silenci de pedres antigues d’escorça de xops un silenci de llibres que dormen com tu dins un calaix ple de pols fideus xinesos balla amb mi al menjador t’aixeco t’envolo fumeja l’encens del desig dorm i somia sí he fet un niu per a tu en la branca més alta del meu arbre secret no has de patir jo vetllaré la teva solitud serem amics sense escarrassar-nos-hi sense haver de grimpar ni gruar el sol no vol sortir aquest dijous els núvols els turons l’amaguen que el miratge més ombrívol no sufoqui la flama la lluna còmplice vindrà a buscar-me he fet un cau de dolçor per a tu en el racó més secret del meu jo dóna’m la mà els dits aspiren al tacte invisible tendresa infinita res no mor
Trobar l’equidistància justa…
Dimarts, 4. Abril. 2006
Trobar l’equidistància justa, l’equilibri exacte entre el teu ésser i el teu estar, entre el teu ésser i l’ésser dels altres, entre el teu estar i l’estar dels altres, mantenint la teva individuïtat intacta sense atemptar contra les individuïtats alienes… Aquest és el secret de la llibertat, el secret de l’amor, el secret de la felicitat, el secret de l’existència reeixida, el secret de tot plegat…
Hem après a viure pendents d’aquest senyal…
Dimarts, 21. Març. 2006
Hem après a viure pendents d’aquest senyal invisible que carnalitza els somnis. L’omnipotència dels somnis. Com si hi hagués un secret rere cada paraula, rere cada mirada, rere cada gest, rere cada rialla… Un secret, un indici, la certesa absoluta que ens ajudaria a desxifrar la revolta incògnita dels batecs…
Hem après a ser pacients. La forsístia i la glicina em parlen de la teva joia. Un altre dia. Una altra passa. El Camí de l’Alquímia feta Paraula.